MAR DE LLÀGRIMES (premi literatura batxillerat diada de Sant Jordi IES Joan Ramis i Ramis)

I.

Desapareixen els colors
quan s’apodera de mi
el teu record,
papallona capaç
d’alentir la força del vent.
Com el cuc, l’amo de la terra,
m’amago sota les pedres
i observo la teva perseverança
mentre l’ombra dels núvols
i el soroll de la llàgrima viva
s’emporten el meu últim sospir.

II.

Potser tu, forta i ferma,
ets qui em transformes
d’una llavor d’un fruit
a un fruit sense llavor
i em llences al mar,
farcit de llàgrimes
on la sal seca
la meva delicada pell.

Acaba el que has iniciat,
perversa, i abandona’m,
mortífera solitud.

III.

Ara, que les paraules se les porta el vent
les teves hi resten, en la meva ment,
on la sang és símbol de vida
i no de mort o de presó
quan roman en el meu cos atent
i que, format de matèria inert
espera ansiós el moment
per formar part d’aquest únic vers
i de l’univers,
on ara tú, l’única estrella que m’il·lumina
em converteixes en ombra.