JOGUINES I RIURES

Em reté avui i aquí
la llum sòlida emesa
per la teva pell nua i ferma.
El Sol es conté en els teus ulls
tots els dies plujosos
i els trons tormentosos
es fragmenten abans d’arribar
al cau de la teva orella.
T’endinses en un món
de joguines i riures,
i tota la teva força projectada
es reflexa en el buit
de les pupil·les espectants,
que, trossejades
envejen la joventut
de la teva vellesa.

INÈRCIA II

Sempre recordo les nits
en que els bemolls pujaven
un semitò al sentir
que entre segon i segon
s’esgotava el meu sospir,
en que la llum s’apagava
just en el tràgic moment
en que l’essència del somni
es manifestava.
I ara que el meu cos és inert,
ara que ja no tinc voluntat
de pujar l’escala,
el teu to desperta en mi
la melodia que jo buscava
entre les cordes
de la meva ànima acabada.

INÈRCIA

Passo els dies d’estiu
asseguda davall l’ombrel·la.
Ja no vull que em pegui el sol.
Les meves glàndules
deixen de captar
el gust dels colors,
les neurones
manquen d’energia
i els músculs
s’atrofien més cada segon.
Ja no em queda amor,
només por, por..
Aquell fenomen causat
pel refús de la pròpia realitat.

INFACTIBLE?

No és possible l’impossible.
La màgia dels sentits
ens permet reconstruir
aquest infactible.
Prest descobrí
que un ull il·lumina l’altre
i al mateix cop, l’eclipsa,
que la porció mossegada
aparegué sobtadament
en les meves mans
i solament jo, decidí.

REINA BLANCA

No ets més
que una visió duradora;
una glacial reina blanca
que envolta el Sol
durant totes les estacions.
Es forma el gel
en els teus llavis,
que desprenen fredor
de forma cristal·lina.
Veig unes ungles llargues
com horitzons infinits
i una pell nua i rasposa
que acaricia les flames de l’únic.
Poderosa, decideixes
el futur del meu clima
i de la natura.

RIU

És un riu ple de fang
en el que els segons
són mil·lèsimes.
Em sento atrapat
en un temps real
i en pocs i efímers
sentiments irreals.
Sense barca,
lluito, pateixo nafres
tan sols per complaure’m
i compadir-me de mi.
Puc assegurar, que
la decisió d’elegir el silenci
serà avui o demà.

MIRADES CRUCIALS

Els teus ulls parlen
més fort que les paraules.
Mirades
profundament penetrants
es claven en les pupil·les
dels meus fràgils ulls,
intentant imitar
la malèvola força del desert.
Em talles l’ànima, la pell
i la carn en trossos petits,
petits, que seran distribuïts
arreu de tot el món,
un món que mai farà justícia.

NIT D'ESTIU

En una nit d’estiu,
dues ombres s’uneixen
a la llum de la lluna.
La sorra de la platja
busca camins
entre les pells dels dos joves
mentre el soroll de les ones
canta melòdiques balades
per transformar l’obscuritat
en el color de l’amor.
Abunda tendresa
entre carícia i carícia
quan les seves caloroses mans
muden els meus sentits
a inesgotable fantasia.

FUGAÇ MELODIA

En una habitació obscura,
uns dits plens de sang
acaricien curosament la tecla.
Un petit impuls
i la vibració de les cordes
fa del silenci una melodia
fugaç i espantada...
Les pobres notes
encenen petites veles
les quals emeten
un foc dèbil, flegmàtic,
el qual crema
els pètals de la teva rosa.

SOMNI DE SOMNIS

Escric el riure dels milans
esquivant les alzines.
Vaig a galop pel camí
que envolta la petita illa
per arribar
a desmesurades cases
les quals meravellen
la diminuta roca.
Nombrosos cavalls negres
dansen per places
i platges
i arrabassen
l’espuma de les ones.
Un còdol inapreciable
en una bassa blava,
un somni de somnis.
Desperta Menorca!

PAPALLONES DE PAPER

Papallones de paper.

Nosaltres segudes
entre cards i espines
i les gotes de pluja
travessen els vidres.

Els seus colors
deliren damunt les ales,
i decauen de forma abstracte
quan les tocam sense tacte.

Emperò,
saps què et dic, al·lota?
Les fulles cauen a la tardor
i avui és primavera,
i si les papallones de paper
volen a tothora
nosaltres de la foscor
en farem foguera.

SENTIMENTS D'HIVERN

No escoltes, només sents
les lletres acoblades
eixides del vent.
Raigs d’estiu penetren
en la profunditat de la neu
i quatre faroles del poble
encaren el teu pobre ser.

Dos ulls apunten
tan poca sensibilitat,
potser mal exterioritzada
per la teva ànima ja cansada.
M’ho crec una i altra vegada
i si vaig tan equivocada
en una ingent capsa serà empresonada
la meva escrupolosa ingenuïtat.

DESPREOCUPADA

Surten núvols de fum
rebutjats per la teva boca.
Tu mateixa,
el fàstig atrapes
entre copa i copa.

Penses,
arribar a grans platges
on la teva ànima descansa.
No seran branques dels arbres
les quals estirin de les teves ales,
sinó la meva venjança
que estrebarà les teves cames.

Creguis el que creguis,
tots els cants que sentis
seran de rates
i còdols que trepitgis
esdevindran les grans realitats.

MANTENINT LA MÚSICA

Fas que la imaginació
sigui recitada per les ones,
mentre cordes i bufs esgoten
la que lentament provoques
exorbitant i sublim emoció.

Per tan gran lideratge
Toth creà la lira
que lentament esculpeix
la teva immensa obra mestra.

Què et creus?
Treus somriures incandescents
que distreuen la meva vida
i llàgrimes inconsistents
que ràpidament se m’obliden.

APOFIS

La sorra mou
els mars del meu camí
entre cels de sang, diligents.
En manca de persistència,
el meu vaixell navega
enmig de tantes especulacions.
Oh Apofis,
tu fas del dia la nit,
de l’amor el desamor,
i de la meva vida la mort.

PERVERSA

Després de tallar
mirades
perdudes en l’univers
ple de paraules
sordes
i gestos que destrueixen
els sentiments,
segueixes sent tu.

EQUAL

Llums invisibles
enfocant directament
l’obsessiu destí,
el meu múscul humit
va viatjant
per un camí
calent.
Entre respir i respir
s’esgota el poc oxigen
que queda en aquest món
d’esforç,
i plaer.
Els llargs dits
acaben de córrer
per superfícies nues,
noves.
Equal, equal..

VIDA

Trenco paraules (transparents)
escrites en un poema
de dos versos pintats de verd.
En un segon,
vents de tramuntana
que se les emporten.
En mil,
plomes tornant-les
reconstruint novament
el Poema.

TEU

Tens la clau
que obre el meu cor,
el llegeixes,
escrius.
El cremes amb gel,
el congeles amb foc.
Per sempre,
quan tu vols.

SÍ

No és amor.
No és sexe
ni desig.
Propà i llunyà,
més enllà,
intel·ligència.

TERRA

Cometes sobrevolant
núvols d'aigua destruida.
Cels que pinten
naturalesa morta.
Aus intentant sortir
i veure cometes,
demanar destijos
impossibles de complir.
La vida,
en les nostres mans.

DECEPCIÓ

Sons estúpids
al voltant del meu cervell.
Esquitxos de mentides
entrant per la meva orella,
cansada
dolguda
afligida.
Desengany, desil·lusió.
L’esperança,
a 20 milles
de la meva confiança,
escolta pinzellades de farses
escopides pel meu dolor.

DISTORSIÓ

Paraules que s’ofeguen
quan em parles.
Mans que acaricien
el teu univers.

Petons
que no ho són.
Només puc obrir els ulls
quan es torna fosc.

Poses punt i final
a aquella història
imaginària,
falsa,
irreal.

AMOR ESQUIU

Flors entre flors.
Les meves arrels
mai es creuen amb les teves.
Pètals.
Les meves fulles
mai acaricien les teves.
Imaginació.
Mai seré la Llum
que t’il·lumini cada dia,
ni aquell líquid indispensable
que pugui circular
per les teves venes,
fins arribar al Cor.
Amor
esquiu.

TEMPS

Tu que ets allò

que pocs volen

i molts eviten,

aquell final definitiu

del camí,

aquell que jo crido

i desesperada espero.

Crits i crits.

Plors

i més plors.

Sang,

més sang.

Temps indefinit

el que em resta.

Temps finit

el que busco honesta.

MOMENTANI

Toco la dreta,

toco l’esquerra.

Una passa endavant

i els vuits es tornen zeros.

Una passa enrere

perquè, per no tornar a avançar?

Millor,

em quedo en el meu lloc.

MIRALL

Agafant-li les mans
com nusos impossibles
de desfer.
Llàgrimes fàcils d’assecar
i somriures fàcils de dibuixar.
Sense il·lusió de buscar
la felicitat,
però ella t’espera,
al mirall de davant.

FINAL

Amolla’m.
No tinc res més a dir-te.
Vés-te’n.
Agafa’t al destí
i segueix-lo.
Toca l’obscuritat
que ell et promet.
Sap tot el que faràs
i el que no faràs.
No t’excusis més,
només et pot perdonar
el que et dirigeix a la fi.

ELLA II

Agafant el llapis
dibuixo en el buit.
La seva silueta
movent-se en simfonia.
S'acosta, s'acosta..
Es para el temps
i desapareixo.
Tornaré..

ELLA I

Suaument toca
el silenci la superficie.
Superficie, calenta.
Tacte.
Ella,
parlant
callada
amb els ulls.