DESPREOCUPADA

Surten núvols de fum
rebutjats per la teva boca.
Tu mateixa,
el fàstig atrapes
entre copa i copa.

Penses,
arribar a grans platges
on la teva ànima descansa.
No seran branques dels arbres
les quals estirin de les teves ales,
sinó la meva venjança
que estrebarà les teves cames.

Creguis el que creguis,
tots els cants que sentis
seran de rates
i còdols que trepitgis
esdevindran les grans realitats.