No escoltes, només sents
les lletres acoblades
eixides del vent.
Raigs d’estiu penetren
en la profunditat de la neu
i quatre faroles del poble
encaren el teu pobre ser.
Dos ulls apunten
tan poca sensibilitat,
potser mal exterioritzada
per la teva ànima ja cansada.
M’ho crec una i altra vegada
i si vaig tan equivocada
en una ingent capsa serà empresonada
la meva escrupolosa ingenuïtat.
+m..jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario