Llums invisibles
enfocant directament
l’obsessiu destí,
el meu múscul humit
va viatjant
per un camí
calent.
Entre respir i respir
s’esgota el poc oxigen
que queda en aquest món
d’esforç,
i plaer.
Els llargs dits
acaben de córrer
per superfícies nues,
noves.
Equal, equal..
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
+m..jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario