sábado, 13 de marzo de 2010

EQUAL

Llums invisibles
enfocant directament
l’obsessiu destí,
el meu múscul humit
va viatjant
per un camí
calent.
Entre respir i respir
s’esgota el poc oxigen
que queda en aquest món
d’esforç,
i plaer.
Els llargs dits
acaben de córrer
per superfícies nues,
noves.
Equal, equal..

No hay comentarios:

Publicar un comentario