La sorra mou
els mars del meu camí
entre cels de sang, diligents.
En manca de persistència,
el meu vaixell navega
enmig de tantes especulacions.
Oh Apofis,
tu fas del dia la nit,
de l’amor el desamor,
i de la meva vida la mort.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
+m..jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario