RIU

És un riu ple de fang
en el que els segons
són mil·lèsimes.
Em sento atrapat
en un temps real
i en pocs i efímers
sentiments irreals.
Sense barca,
lluito, pateixo nafres
tan sols per complaure’m
i compadir-me de mi.
Puc assegurar, que
la decisió d’elegir el silenci
serà avui o demà.