INÈRCIA

Passo els dies d’estiu
asseguda davall l’ombrel·la.
Ja no vull que em pegui el sol.
Les meves glàndules
deixen de captar
el gust dels colors,
les neurones
manquen d’energia
i els músculs
s’atrofien més cada segon.
Ja no em queda amor,
només por, por..
Aquell fenomen causat
pel refús de la pròpia realitat.